jueves, 14 de octubre de 2010
HOMES CONTRA LA VIOLENCIA CONTRA LES DONES
jueves, 23 de septiembre de 2010
jueves, 16 de septiembre de 2010
"Dones d'ahir, dones d'avui"
Dona i Igualtat reivindica la lluita de les dones amb una mostra itinerant
L'exposició es pot visitar al Kursaal fins al 10 d'octubre i després recorrerà els centres cívics
“En els últims anys les dones hem assolit molts drets però encara són precaris i febles i, en temps de crisi, no podem baixar la guàrdia”. Aquest és un dels missatges amb què la regidora de Dona i Igualtat, M. Teresa Gallego (PSC), ha presentat aquest dimarts al Kursaal l’exposició Dones d’ahir, dones d’avui, una mostra formada per set plafons amb textos i fotografies que reflecteixen com ha evolucionat la dona en els darrers anys en diferents àmbits: el polític, el laboral i el social, entre d’altres. En l’elaboració de l’exposició han col·laborat veïnes del municipi que han aportat fotografies i testimonis, un fet que ha destacat la directora executiva de l’Institut Català de la Dona, Anna Solà, també present a la inauguració. “Felicito l’Ajuntament per aquesta iniciativa que neix de la participació i que serà una eina educadora que ajudarà les noves generacions a saber com hem hagut de lluitar les dones per aconseguir ser ciutadanes de primera”, ha dit Solà. L’alcaldessa, M. Elena Pérez, ha tancat l’acte animant les dones que hi han assistit, més d’una cinquantena, a aportar les seves idees i propostes per a la millora de la ciutat. “Jo sóc l’exemple que les dones, si ens ho proposem, podem estar en llocs de decisió i definint polítiques fetes des d’una òptica femenina i no excloent”, ha manifestat l’edil. L’exposició, que serà al Kurssal fins al 10 d’octubre, serà itinerant i passarà pels centres cívics, escoles i instituts.
viernes, 3 de septiembre de 2010
Dones d'ahir, dones d'avui
jueves, 26 de agosto de 2010
FIESTAS POPULARES
En España, además de tener lo que muchos creen como fiesta nacional, digo esto porque yo no comparto la idea de que las corridas de toros sea fiesta nacional, tenemos una gran variedad de fiestas populares, muchas de ellas no se les deberían llamar fiesta.
En mi opinión y en la de muchísimos más que como yo piensan que hay otras muchas maneras de celebrar estas fiestas y no tener que hacer daño a animales inocentes.
Hay tantísimos eventos que utilizan animales para actos de diversión, que nombrarlos todos sería estar un buen rato escribiendo, nombrare algunos de tantos que hay, tales como los patos que lanzan al mar para que la gente los atrape, que los pobres animales sufren golpes por todas partes. Por suerte hoy he conocido la noticia que este año por fin se ha prohibido dicha práctica.
Otro caso es el de los toros embolados, que consiste en ponerle unas antorchas encendidas en los cuernos. El animal al verse el fuego en la cabeza, va de un lado para otro tratando de quitárselo. (El pobre se volverá loco) Y qué decir del toro de la vega eso ya no tiene nombre, me cuesta escribir lo que hacen con el animal.
Desde luego hay que tener poca sensibilidad para hacer una cosa así.
Me he metido en internet y me aterroriza la cantidad de salvajadas que hace el ser humano con los animales para divertirse, se supone que estamos en el siglo 21 y el ser humano ha evolucionado, pero se ve que no en todo
Yo creo que un acto festivo es para que la gente se lo pase bien y si para divertirse hay que hacer daño a los animales, tendríamos que pensar un poco.
Hay muchos pueblos y ciudades que celebran sus fiestas sin tener que utilizar animales, y no por ello dejan de ser divertidas.
Deseo que con el tiempo, el ser humano se conciencie qué no todo vale para divertirse y vean las cosas de distinta manera.
Escrito por: Fornieles. 11/8/2010
jueves, 15 de julio de 2010
SIEMPRE HAY UN MOTIVO QUE TE HACE SER FELIZ
viernes, 2 de julio de 2010
La primera dona Alcaldessa de Montcada i Reixac
La sessió ha començat amb la presa de possessió de l'acta de regidora per part de Pérez. A continuació, cada grup municipal ha proposat el seu candidat/a a l'Alcaldia i, per últim, s'ha produït la votació en què ha estat escollida la candidata socialista.
El Ple ha aixecat una gran expectació entre la ciutadania, que ha omplert tant la Sala de Plens com la Sala Institucional, on s'ha pogut seguir la sessió per televisió. A més, Montcada Ràdio l'ha retransmès en directe. També hi ha assistit un bon nombre d'alcaldes i alcaldesses i regidors i regidores de municipis de la comarca i de l'àrea metropolitana de Barcelona, diputats i diverses personalitats del món polític, sindical i del teixit social.
En la seva intervenció, un cop investida alcaldessa, María Elena Pérez s'ha presentat a la ciutadania, s'ha mostrat molt il•lusionada i responsabilitzada pel repte que afronta a partir d'ara, i ha promès una dedicació màxima per continuar millorant Montcada i Reixac. "Treballo amb rigor, dins d'uns principis fonamentals que són la honestedat personal i política i tinc un ideari consolidat en uns valors democràtics que seran l'impuls de la justícia social a Montcada i Reixac. Aquests són els principis que em guien dins de la responsabilitat que avui assumeixo davant de tots vosaltres", ha explicat.
Pérez ha tingut paraules d'agraïment per a l'exalcalde, César Arrizabalaga; els seus companys de partit; els socis de govern de CiU; i els treballadors i treballadores municipals. També ha tingut paraules conciliadores amb els grups de l'oposició. "Estic disposada a escoltar-vos i a recollir les vostres propostes, a treballar amb vosaltres des del respecte, buscant el consens i assumint les vostres crítiques constructives quan realitzeu la tasca de control del govern", ha assegurat.
L'alcaldessa ha avançat alguns trets de la que serà la seva acció de govern, basada principalment en les polítiques socials. "Treballarem amb esforç, fomentant una política d'inclusió social, cívica i solidària. Intensificarem la cohesió social creant noves oportunitats per al jovent, la gent gran, les famílies, els comerciants, les persones amb discapacitat i els nous veïns i veïnes. Impulsarem l'educació en els nostres centres, donat que el futur de Montcada i Reixac es troba a les mans de les noves generacions. Donarem suport a l'economia local amb les mesures que siguin necessàries. I sobretot, ajudarem. Ajudarem a les famílies que estan patint situacions econòmiques molt difícils".
María Elena Pérez ha subratllat la importància del diàleg i de la participació ciutadana com a ingredient principal per portar a terme l'acció de govern. "Montcada i Reixac ha de solucionar els problemes socials existents, donar més serveis i millorar els equipaments per servir als nostres veïns i veïnes amb major eficiència. Cal fer un projecte de ciutat per a les persones, i això només s'aconsegueix amb proximitat i diàleg. Per això em comprometo a treballar amb dedicació, amb la voluntat d'escoltar abans de decidir i a buscar sempre que sigui possible el consens necessari per assolir les fites que ens marquem".
L'alcaldessa ha tancat la seva intervenció tendint la mà als seus conciutadans i conciutadanes. "Aquí és on he nascut, on visc i on tinc la meva família i amics, i ara li vull dedicar a Montcada i Reixac aquesta etapa de la meva vida. La porta de l'Alcaldia està oberta a tothom qui vulgui participar en la millora de la nostra ciutat. Perquè junts construïm un camí millor, construïm un nou camí en què us puc assegurar m'hi deixaré la pell per no decebre a la meva ciutat".
Maria Elena Pérez García va néixer el 18 de febrer de 1978. Ha viscut sempre a Montcada i Reixac, al barri de Montcada Nova. És la gran de quatre germans. Va començar els estudis al parvulari de l'escola Sagrat Cor i va cursar l'educació primària i secundària a la desapareguda Academia Altior. Els estudis de batxillerat els va fer a l'institut Montserrat Miró i es va llicenciar en Història a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Completen el seu currículum acadèmic un Master en Egiptologia i un altre en Lideratge per a la Gestió Política i Social.
La seva implicació activa amb la política va començar l'any 2003, quan es va afiliar a la Joventut Socialista de Catalunya (JSC), on va ser secretària d'organització de la secció local. El 2004 es va afiliar al PSC, on ha estat secretària d'organització de l'agrupació de Montcada i Reixac, membre de l'executiva de la Federació del Vallès Occidental Sud, i actualment n'és consellera nacional.
Nota de premsa del Gabinet de Premsa de l'Ajuntament.
Publicada per Caterina Olid
viernes, 18 de junio de 2010
jueves, 10 de junio de 2010
Campanya contra la violència de gènere
Llamamiento a la acción urgente en la red: en defensa de la igualdad y contra la violencia de género
Ante los ataques sistemáticos la derecha neo-machista a las Leyes de Igualdad y de Prevención de la Violencia de Género creemos que es necesario visibilizar una reacción contundente.
Por ello proponemos invadir la blogosfera, las webs, las redes sociales y los espacios de comunicación informales de un mensaje claro y contundente en torno a la idea:
PARA COMBATIR LA VIOLENCIA DE GÉNERO HAY QUE PROMOCIONAR LA IGUALDAD.
Para ello... Escribir+incluir+sustituir:
Escribir notas y posts en torno a este mensaje en blogs y webs.
Incluir en vuestros blogs, webs, el logo que os adjuntamos.
También sustituir vuestra imagen en las redes sociales (Facebook, Twitter, etc.) durante los próximos días con el mismo logo.
Entendemos que las políticas de igualdad son claves para combatir la violencia de género y que los mensajes y políticas de la derecha cuestionando a las instituciones que implementan estrategias para la igualdad, boicoteando el desarrollo reglamentario de las leyes o dando pábulo a la creencia de que existen miles de denuncias falsas como práctica habitual de las mujeres, no son otra cosa que una resistencia organizada a los cambios que una sociedad democrática debe promover para avanzar en una convivencia en igualdad y libre de violencia.
Estas campañas fomentan el silencio y limitan o impiden la toma de conciencia social sobre un problema más grave, en términos de vidas humanas, que el terrorismo político.
Las consecuencias de estas campañas de ataque a leyes fundamentales para conseguir erradicar la violencia que cuesta la vida a decenas de mujeres cada año son impredecibles. Por tanto es el momento de exigir RESPONSABILIDAD política y social ... pasalo!!!.
Escrito por Caterina Olid
lunes, 31 de mayo de 2010
Mujeres, Salud y Poder
viernes, 28 de mayo de 2010
Otra del dia mudial contra el tabaco
De los más de mil millones de fumadores que hay en el mundo, el 20% son mujeres; sin embargo, esta cifra va en camino de aumentar. Las tasas de tabaquismo de los hombres han alcanzado su punto más alto, mientras que las de las mujeres siguen aumentando. Las mujeres constituyen un importante blanco de oportunidad para la industria tabacalera, que necesita captar nuevos consumidores para remplazar a casi la mitad de los consumidores actuales, que morirán prematuramente por enfermedades relacionadas con el tabaco.
Resulta especialmente perturbadora la prevalencia cada vez mayor de consumo de tabaco entre las niñas. En un informe reciente, Las mujeres y la salud: los datos de hoy, la agenda de mañana, se aportan pruebas de que la publicidad del tabaco se concentra cada vez más en las niñas. Los datos de 151 países indican que alrededor del 70% de las adolescentes fuman cigarrillos, frente al 12% de los chicos de la misma edad.
El Día Mundial Sin Tabaco 2010 dará por fin la importancia que merece al control de la epidemia de tabaquismo en las mujeres. En el informe recién mencionado, la Directora General de la OMS, doctora Margaret Chan, afirma que proteger y promover la salud de las mujeres es decisivo para la salud y el desarrollo, no solo de las generaciones presentes sino también de las generaciones futuras.
El Convenio Marco de la OMS para el Control del Tabaco, que entró en vigor en 2005, manifiesta alarma «por el incremento del número de fumadoras y de consumidoras de tabaco en otras formas entre las mujeres y las niñas en el mundo entero».
En el Día Mundial Sin Tabaco 2010 y a lo largo del año siguiente, la OMS alentará a los gobiernos a que presten particular atención a proteger a las mujeres de las tentativas de las empresas tabacaleras de atraerlas a un estilo de vida dependiente de la nicotina. Al responder al llamamiento de la OMS, los gobiernos pueden reducir la carga de ataques cardiacos mortales o incapacitantes, accidentes cerebrovasculares, cánceres y enfermedades respiratorias que son cada vez más frecuentes en las mujeres.
A lo largo del siglo XXI, el consumo de tabaco podría matar a más de 1 000 millones de personas. En consecuencia, reconocer la importancia de reducir el consumo de tabaco de las mujeres y actuar en consecuencia salvaría muchas vidas.
Día Mundial Sin Tabaco 2010
El humo del tabaco o cigarrillo, sabemos que no sólo perjudica a la mujer que lo consume, sino a quienes le rodean, pues de alguna manera, los padres, los hijos, el compañero, y los demás seres que tiene a su lado fumadores pasivos), son los que absorben y respiran las cantidades de monóxido de carbono que se penetra en el ambiente, pegándose incluso el desagradable olor, en muebles, cortinas, alfombras, ropa de cama y enseres del hogar, oficina, fábrica o industria donde haya una, o miles de “chimeneas” en acción.
Imagínense cómo quedarán manos de una mujer que se acostumbra a fumarse 20 o más cigarrillos diarios, uf… ¡Penetradas a olor de cigarro!,. ¿Y qué decir de su aliento? Por supuesto no ha de ser nada agradable, cuando ésta huele a puro tabaco, y en el peor de los casos hasta su dentadura se ha puesto de color amarillenta…
Hoy día es común observar que por lo menos 3 de cada 5 mujeres fumadoras refieren padecimientos respiratorios, tales como: Bronquitis y enfisema pulmonar ya que todo el sistema pleural se congestiona, se tapan los ductos o conductos alveolares, debido al hollín que produce el humo del cigarrillo, llevando a la mujer, como es lógico a enfrentarse a esa rebelde tos con flemas, tan molesta principalmente por la mañana.
Por lo tanto, salud es vida, y cuidar nuestra salud física-mental y la de las personas que nos rodea, no tiene precio. Busquemos esas poderosas razones que existen para abandonar el hábito de fumar, anotémoslas en una hoja blanca y vamos a enumerarlas ahora mismo, ¿de acuerdo?
martes, 25 de mayo de 2010
Consell municipal de dones
Taller d'autoestima a Can Sant Joan
Dones de Can Sant Joan
martes, 18 de mayo de 2010
Contra la ablació
Os recomiendo mirad ese video de denuncia de la ablación, la mutilación del clitoris.
Escrito: Caterina Olid
viernes, 14 de mayo de 2010
¿MODAS PASAJERAS?
jueves, 13 de mayo de 2010
Jatar, Granada
Escrito por: LOLA GUERRERO GARCIA.
NO A LA VIOLENCIA DE GÉNERO
DEDICADO A TODAS LAS MUJERES QUE
HAN SUFRIDO LA VIOLENCIA MACHISTA......
Escrito por: PILAR TOBARRA
repulsa a la violencia de género
Los Mossos d'Esquadra detuvieron al presunto agresor, marido de la víctima, que se habría ensañado a cuchilladas en presencia de los hijos menores en su domicilio
13/05/2010 Actualizada a las 11:50h Sucesos
Barcelona (Agencias). - Un centenar de personas se ha concentrado ante el Ayuntamiento de Terrassa en repulsa a la violencia de género, cuya última víctima era vecina del municipio. De este modo, la ciudad se solidarizó con un minuto de silencio con la mujer residente en el municipio y de nacionalidad marroquí que está madrugada fue presuntamente asesinada a cuchilladas por su marido en su domicilio familiar ante la presencia de los hijos menores de la pareja.
MÁS INFORMACIÓN
Enlace: HagoClic.com: Más noticias sobre violencia de género
El alcalde, Pere Navarro, recordó la solidaridad del municipio con las víctimas de la violencia de género y destacó que a pesar de que en esta ocasión la desgracia tuvo lugar en la ciudad, ésta toma medidas para combatir esta lacra social. Navarro hizo un llamamiento a los ciudadanos para volver a concentrarse esta tarde a las 18 horas frente al consistorio y mostrar de nuevo el rechazo de Terrassa a la violencia machista. Esta muerte por violencia machista es la tercera que se produce en Catalunya en lo que va de año y la número 26 en toda .España
M. José Anés
Petróleo
A TRAVÉS DEL MIRALL
El mirall, aquest objecte inanimat que tantes vegades ens observa a la penombra. Objecte dessitjat, preuat; a vegades i tot; venerat. Però, de cop i volta, es converteix, no se sap com en el pitjor dels torturadors. Un dia, et deixes de mirar amb ulls de millora, per passar a mirar-te amb ulls de fàstic i culpabilitat. En aquest moment, ets esclava del mirall, i del seu reflexe.
No hi veus el teu cos, dèbil i cansat; si no la mirada perversa del dimoni que ja fa temps l’ha començat a devorar. Canvies. Canvies de manera de ser, abans eres afable, dolça; ara ets l’ombra del que eres per arribar a un ideal pervers que tu mateixa t’has obligat a ser. Tu mateixa, o amb ajuda?
“Sigues el que siguis, sigues la millor”, resava una antiga cançó dels anys 90, i per desgràcia, aquest ha sigut el teu lema de vida. Aquest perfeccionisme, que t’has impossat tu, per la teva intel•ligència, i també, per què no reconeixe-ho; també te l’han impossat. A l’escola, a la feina, els amics, fins i tot, sense ser-ne conscients, la familia. Però no oblidis, que l’última paraula la tens tú. La capacitat de decidir la tens tu.
Ara, tens un llarg camí, el camí de vencer aquest dimoni; passaràs per diferents etapes i el teu cos patirà moltes dolències relacionades. Primer, la negació, tothom estarà boig menys tu, després, la ira. T’enfadaràs amb qui volgui ajudar-te. En aquest procés no és difícil que tinguis brots de bipolaritat; i fins i tot; podràs veure, en ple del•liri psiquiàtric, com la teva personalitat es desdobla.
Evidentment, corres perill de ser estèril per tota la vida i de patir osteoporosi crònica, i per que no dir-ho; corres el perill més greu de tots. Corres el perill de morir.
La gent, desde fora, no ho entendrà, sempre ho veuran desde fora, mirant només la manifestació física. Sembla mentida però molta gent encara creu que només vols estar prima. Però tu i jo sabem que no és pas veritat. Tens una carència emocional molt gran, i per superar el dimoni, tens que superar aquesta carència.
Oblida el mirall. No ets l’Alicía. Asumeix els teus defectes i fes que no t’importi el que diguin els demés. Ets una nena encara. Aquesta realitat als 11 anys no és grata de rebre. Encara ets a temps.
No entris a dins el mirall.
Aportació de Maria de la Torre i Roser Solano
(més articles)
El pañuelo
Montserrat, Barcelona
UN MUNDO DE PAZ
Mi paso por Montcada i Reixac
Liria Mabel Dominguez
Dia de la mujer trabajadora
Pensando en las mujeres
Escrito por: Serafina Herrerías.
Una de las diferencias entre hombres y mujeres
San pancracio
12 DE MAYO DIA MUNDIAL DE LA FIBROMIALGIA
lunes, 10 de mayo de 2010
les dones
Les dones
Déu al sisè dia va fer a la dona. Va ser una jornada molt intensa de dur treball i d'hores extres.
Un àngel va aparèixer i li va dir: -"Per què dediques tant temps a la creació d'aquesta criatura ?
I El Senyor va contestar:
- Has llegit el meu projecte del que vull aconseguir amb aquesta obra ? Ha de ser completament rentable, però no ha de ser de plàstic, tenir més de 200 peces mòbils, totes canviables i ser capaç de funcionar amb una dieta de sobres o de qualsevol cosa, tenir una falda que pugui acomodar quatre nens al mateix temps, tenir un petó que pugui guarir des d'un genoll esgarrinxat fins a un cor trencat, i ho farà tot només amb dues mans i un sol cor."
L'àngel es va meravellar amb aquell projecte.
..- " Només dues mans....Impossible! I aquest és simplement el model estàndard...!! És massa treball per a un dia, Senyor. Millor espera fins a matí per a acabar-la!
-No, no esperaré,- va protestar el Senyor. -Estic ja molt a prop d'acabar aquesta obra que és la creació favorita del meu cor. Ella es guareix sola quan està malalta, i pot treballar 18 hores al dia.
L'àngel es va apropar més i va tocar a la dona.
-Però l'has fet tan suau, Senyor... !!
- "És suau, va dir Déu, però l'he fet també forta. No tens idea del que pot aguantar ni del que és capaç d'assolir!.
- "Serà capaç de pensar?"- va preguntar l'àngel.
Déu va contestar:- "No solsament serà capaç de pensar sinó també de raonar, d'entendre i de perdonar...
L'àngel llavors va notar alguna cosa i allargant la mà va tocar la galta de la dona.... -"Senyor, sembla que aquest model té una fuita... Vaig dir-te que estaves tractant de posar massa coses en ella"
- "Això no és cap fuita... és una llàgrima! -va corregir El Senyor.
-Per què serveix la llàgrima ? va preguntar l'àngel.
I Déu va dir:- "Les llàgrimes són la seva manera d'expressar la seva felicitat, la seva pena, el seu desengany, el seu amor, la seva solitud, el seu sofriment, i el seu orgull."
Això va impressionar molt a l'àngel -"Ets un geni, Senyor, has pensat en tot. La dona és veritablement meravellosa".
- Ho és! La dona té forces que meravellen als homes. Aguanten dificultats, duen grans càrregues, però tenen felicitat, amor i bondat. Somriuen quan volen cridar. Canten quan volen plorar. Ploren quan estan felices i riuen quan estan nervioses. Lluiten pel que creuen. S'enfronten a la injustícia. No accepten "no" per resposta quan elles creuen que hi ha una solució millor. Es priven perquè la seva família pugui tenir. Van al metge amb una amiga que té por d'anar-hi. Estimen incondicionalment. Ploren quan els seus fills triomfen i s'alegren quan les seves amistats aconsegueixen premis. Són feliços quan escolten sobre un naixement o unes noces. El seu cor es trenca quan mor una amiga. Pateixen amb la pèrdua d'un ésser estimat, a part de tot això són fortes quan pensen que ja no hi ha més força. Saben que un petó i una abraçada poden ajudar a guarir un cor trencat. Però hi ha un defecte en la dona...
Que a vegades oblida el moltíssim que val!
pepi anés can cuias
GRUP DE DONES CAN CUIÀS
- Promocionar el interessos específics de la dona
- Fomentar la responsabilitat cívica i la participació social. Ser agent dinamitzador sócio-cultural amb activitats d'expressió artíxtica per desenvolupar l'habilitat manual i la creativitat.
- Fomentar actes culturals d'arrel tradicional catalana, incloent-hi la llengua així com tradicions d'altres comunitats .
- Millorar la salut física i psíquica mitjançant activitats esportives i de lleure.
Durant tot aquest temps, moltes dones del nostre barri i de la nostra ciutat estàn fent possible aquest objectius, peró encara volem fer molt més. Peró sense la vostra col·laboració no és possible.
Volem saber que penseu de tot el que s'està fent i que espereu que fem.
Moltes gràcies per la vostra aportació.
Els nous usos del temps
Els nous usos del temps . Conciliació de la vida laboral, personal i familiar: un dret de la ciutadania.
dimecres 12 de maig de 2010 a les 19 hores, a la Sala institucional de la Casa de la Vila.
Participen:
M. Teresa Gallego, regidora de dona i igualtat
Imma Moraleda, diputada de l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona
comptarem amb les experiencies de:
Pilar Palenciano, jubilada
Judith Sanz, gerent de Quinn Plàstics
Ferra Gómez, comerciant i membre de la Cambra de Comerç de Sabadell i Comarca
Rafa Cañete, estudiant
Carme Sadurni, familiar de malalt mental, i membre de l'Associació Cemoriba
Escrit per: Caterina Olid
jueves, 6 de mayo de 2010
Compartim el Temps!
Compartim el Temps! és una campanya interactica que vol implicar a tota la societat catalana en l'assoliment d'un repartimetn més equitatiu de les tasques domèstiques i de cura entre totes les persones membres de la familia.
Donar valor al temps destinat al treball de cura i a les feines domèstiques, com a un temps imprescindible per a la nostra salut i eldesenvolupament de la nostra vida quotidina, és una qüestió essencial per avançar cap a un canvi en la cultura del temps més humà i equitatiu entre homes i dones.
Aquesta és un campanya de la Generalitat de Catalunya i us convidem a que us adheriu al manifest.
Cliqueu www.gencat.cat/dasc/compartimeltemps
Caterina Olid
miércoles, 5 de mayo de 2010
Exposició fotografica sobre el càncer de mama
Una fusión de arte, imàgenes corporales, fortaleza, valor y cratividad con unas protagonistas y un escenario: la mujer y la lucha contra el Càncer de Mama.
Esta exposición quiere ser una declaración de las principales emociones que se viven al afrontar la enfermedad: el abatimiento, la rabia, la impotencia, el coraje, fuerza, alegría... en un contexto estoico, pero protagonizado desde la naturaleza humana, mujeres reales a través de las cuales adivinamos un mensaje de esperanza.
Las fotografias en blanco y negro dejan al descubierto el marco de una lucha radical, arriesgada, contadictoria con el impulso de vida y a la vez enfatizando el cuerpo desnudo de la mujer, exponiendo las señales, muchas veces, de una experiencia vital complexa. el contraste blanco-negro con colors vivos de las líneas, que se extienden por el denudo, pretende reflejar los aprendizajes de cada vivencia.
Destacan elementos "de lucha" que componen, metafóricamente, los recursos necesarios para hacer frente a la enfermedad y que nos protegen.
La fuerza y el movimiento que transmiten las fotografías simbolizan el dinamismo y la valentía en la lucha y lo que se expresa se deja a la interpretación del espectador, qeu sin duda no quedará indiferente..
Fuente: AECC Catalunya contra el càncer.
Caterina Olid
lunes, 3 de mayo de 2010
Irene Sendler es mi Nobel
Irena Sendler
Una señora de 98 anos llamada Irena acaba de fallecer. Durante la 2da. Guerra mundial, Irena consiguió un permiso para trabajar en el Ghetto de Varsovia, como especialista de alcantarillado y tuberías. Pero sus planes iban mas allá... Sabía cuales eran los planes de los nazis para los judíos (siendo alemana). Irena pasaba niños escondidos en el fondo de su caja de herramientas y llevaba un saco de arpillera en la parte de atrás de su camioneta (para niños de mayor tamaño). También llevaba en la parte de atrás un perro al que entrenó para ladrar a los soldados nazis cuando salía y entraba del Ghetto. Por supuesto, los soldados no querían tener nada que ver con el perro y los ladridos ocultaban los ruidos de los niños. Mientras estuvo haciendo esto consiguió sacar de allí y salvar a 2500 niños. Los nazis la cogieron y le rompieron ambas piernas, los brazos y le pegaron brutalmente. Irena mantenía un registro de los nombres de todos lo niños que sacó y lo guardaba en un tarro de cristal enterrado bajo un árbol en su jardín. Después de la guerra, intentó localizar a los padres que pudieran haber sobrevivido y reunir a la familia. La mayoría habían sido llevados a la cámara de gas. Aquellos niños a los que ayudó encontraron casas de acogida o fueron adoptados.
El año pasado Irena fue propuesta para recibir el Premio Nobel de la Paz. Pero no fue seleccionada. Se lo llevó Al Gore, por unas diapositivas sobre el Calentamiento Global y en 2009, Obama sólo por buenas intenciones.
¡ESTA SEÑORA ES MI NOBEL!
Gran mensaje. ¡No permitamos que se olvide nunca!
63 años después
In Memoriam
Pasalo por e-mail
Escrito per Caterina Olid
jueves, 29 de abril de 2010
el cafè de les dones de Montcada
Xerrada:
LA CRIS ECONÒMICA COM A UNA OPORTUNITAT DE CANVI
Dijous 6 de maig de 2010 a les 17 hores
a la Sala Institucional de la Casa de la Vila
C/ Major, 32
.
El proper 6 de maig, la Regidoria de la Dona i Igualtat realitzarà la xerrada “ La crisi econòmica com a una oportunitat de canvi”, en la que s’abordarà la crisi actual des d’una perspectiva de gènere, en dos vessants: per una banda fent visible la desigual situació de partida de les dones al mercat de treball, com les afecta la situació econòmica -laboral i com la afronten ; i per altra banda reivindicar l’oportunitat que comporta qualsevol situació de canvi per incidir en una transformació a gran escala que encamini la nostra societat cap a un model més igualitari.
La xerrada estarà a càrrec de Fina Rubio, presidenta de la Fundació SURT, entitat que té com a objectiu principal facilitar el procés d’incorporació de les dones al mercat de treball, especialment d’aquelles que per situació social, cultural o personal es troben en situació de major vulnerabilitat.
Marina Subirats presenta a l'Elisenda de Montcada un llibre sobre les relacions entre homes i dones
La Biblioteca Elisenda de Montcada va acollir ahir al vespre la presentació del llibre de Marina Subirats Mujeres y hombres ¿una relación imposible? escrit conjuntament amb Manel Castells. L'acte, organitzat per la regidoria de Dona i Igualtat en el marc de Sant Jordi, va estar presidit per la regidora M. Teresa Gallego.
El llibre detalla l'opinió de Castells i Subirats sobre les relacions entre homes i dones. El llibre fa referència al passat, quan les dones, que no estaven alliberades ni laboral ni sexualment, havien de romandre a casa perquè l'home era que la proveïa dels recursos necessaris per sobreviure, a ella i a la resta de la família. Des del moment que les dones poden decidir sobre la feina i la seva condició com a membre d'una parella, segons els autors del llibre, el sistema de relació de llarga durada trontolla perquè "ara se li demana a l'home que prengui consciència que ha d'intervenir en l'àmbit familiar, un aspecte que costa molt", va afirmar Subirats davant la seixantena de persones que van assistir a l'acte.
La regidora de Dona i Igualtat, M. Teresa Gallego va destacar al seu parlament que encara no existeix la igualtat real, ja que "hi ha hagut molts canvis en les lleis però encara no s'ha superat l'antiga divisió de tasques i són moltes les dones que continuen relegades a feines en l'àmbit privat".
Gabinet de comunicació. Ajuntament de Montcada i Reixac
martes, 27 de abril de 2010
LA VIRGEN DE MONTSERRAT-PATRONA DE CATALUNYA
lunes, 26 de abril de 2010
La catedràtica Marina Subirats a Montcada i Reixac
Marina Subirats parla a Montcada de les relacions dona-home
La sociòloga presenta a la Biblioteca Elisenda el seu darrer llibre
En el marc del programa commemoratiu de Sant Jordi, la Regidoria Dona i Igualtat organitza aquest dilluns, 26 d’abril, un acte a la Biblioteca Elisenda de Montcada que consistirà en la presentació del llibre ‘Mujeres y hombres ¿un amor imposible?’ de Marina Subirats i Manuel Castells. L’acte comptarà amb la presència de la sociòloga barcelonina que reflexionarà sobre les relacions de gènere a partir de les principals conclusions del llibre que inclou textos de cada autor sobre les condicions masculines i femenines i la transcripció d’un diàleg sobre el tema entre els dos intel·lectuals.
Caterina Olid